Vilalba dels Arcs

Lo municipi de Vilalba dels Arcs formà part dels extensos dominis que els templers tenien dins la batllia o comanda de Miravet, i fou lo comanador de Miravet Bernat de Campanisa qui atorgà la carta de poblament de Vilalba el 1224 a quatre pobladors segons lo document que es conserva publicat per Font i Rius. Al passar els béns de l'extingit orde del Temple als hospitalers, lo 1317, continuà sota el domini d'estos en l'anomenada Castellania d'Amposta i depenia directament de la comanda hospitalera d'Ascó.

La despoblació del segle xiv provocada per les epidèmies féu perdre la condició d'universitats o municipis autònoms. Al final del segle XV hom creà la comanda de Vilalba dels Arcs, i segons l'historiador gandesà Anton Monner el primer comanador fou Joan de Liany (1485) i el darrer, Gaspar Català (1787), encara que la comanda deixà de tenir vigència efectiva amb la desamortització. La comanda representà una època d'esplendor per a la població que es palesà en la construcció de la nova església, el segle xvii.

En la Guerra dels Segadors, lo 10 de gener de 1643, les tropes castellanes saquejaren la vila. Un cop acabada, el 1652, operaren, sobretot per Vilalba i la Fatarella, bandes de miquelets, fins al 1685, alguns dels quals moriren lluitant contra les tropes del rei, i d'altres enforcats a la plaça pública.

Durant la Guerra de Successió, a l'hospital de la vila moriren molts de soldats malferits i al fossar de la Confraria de Nostra Senyora de Gràcia foren enterrats nombrosos morts d'un i l'altre bàndol. Lo 29 de gener de 1706, los castellans ocuparen la població, que no pogué ser recuperada per la Generalitat. Fins al 1759 hi hagué una tropa d'ocupació de 50 soldats.

En les guerres carlines, la vila es fortificà; la població era favorable als carlins, encara que un bon nombre de vilalbins lluitaren contra Cabrera en los setges de Gandesa.

Vilalba visqué un dels episodis més sagants dels primers dies de la guerra civil. El 18 de juliol, els voluntaris carlins abandonaren les tasques del camp i es mantingueren a l’expectativa. El 22 de juliol estaven reunits al local de la societat "El Rossinyol". Al migdia es presentaren al poble uns cinc-cents milicians procedents de Barcelona camí d’Aragó, que desviaren la seva ruta avisats pels veïns de Vilalba. Uns carlins escaparen i altres es lliuraren als milicians. Conduïts uns quaranta presos a la Plaça Major, possiblement per afusellar-los, la bloquejaren i preparen l’execució. Altres tradicionalistes, amagades darrere dels balcons de la casa Martell, obriren foc sobre la massa. Sorpresos els milicians, dispararen sobre els presoners i corregueren a buscar protecció. El grup de presoners es dispersà. Refets de la sorpresa, els milicians respongueren els trets i estrenyeren el setge. Carlins decideren abandonar la posició; descoberts, foren conduïts de nou al poble i foren afusellats. La lluita durà vuit hores; després, a Vilalba es visqueren escenes dantesques. El resultat fou de 23 morts i 34 ferits sumant els requetés, i 1 mort i 3 ferits entre milicians. Les dues esglésies de Vilalba foren cremades i arrasades.

Al llarg dels mesos de juliol-novembre de 1938, fou un dels punts on s'estabilitzà el front republicà en la duríssima batalla de l'Ebre a l'indret conegut pels Quatre Camins, fet que comportà la destrucció d'una bona part de la vila.